lunes, 21 de noviembre de 2011

El meu cor queda ferit

Avui és un dia trist, i no precisament perquè vegi com cau la pluja des de la meva finestra. Avui és un dia trist pel resultat electoral, avui és el primer dia de la tornada de la dreta al nostre país. Sorprenentment, vist els resultats, la majoria no té memòria històrica ... que dirien els nostres avis o els nostres pares de que hem oblidat els abusos de la dreta en l'època de l'Espanya negra?. És obvi que els socialistes han comès errors en aquests últims anys, però és igual d'injust no reconèixer el que s'ha fet , i culpar Zapatero de la crisi mundial en què estem immersos.
El temps dirà, però difícil ho tenim els espanyolets del carrer. Davant d'una majoria aclaparadora de la dreta, difícilment es respectaran els drets que tant ens han costat aconseguir, però en fi, el poble ha parlat, i cal respectar la seva veu, encara que aquesta vegada no puc dir que el poble hagi estat savi.
Avui és un dia trist preludi de temps difícils per a la classe treballadora, i encara que el meu cor queda ferit, com convençut d'esquerres, com deia el nostre estimat poeta, caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar ...
Seguirem lluitant pel que crec. Treball, treball i més treball, amb la música de fons que encara em posa els pèls de punta quan l'escolto ... ¡Arriba, parias de la Tierra! ¡En pie, famélica legión! Atruena la razón en marcha:es el fin de la opresión.Del pasado hay que hacer añicos.¡Legión esclava en pie a vencer!
El mundo va a cambiar de base. Los nada de hoy todo han de ser. Agrupémonos todos, en la lucha final.  El género humano es la internacional…

viernes, 18 de noviembre de 2011

El diumenge eleccions generals!


Jo us demano el vot pel PSC, però sobretot el que demano és que tothom vagi a votar. Tenim tot el dret a estar cansats i desencantats dels polítics, però l'abstenció ni construeix hospitals, ni contracta mestres, ni garanteix cap dret social.
Necessitem el teu compromís!!. Ni un pas enrera! VOTA PSC!!

jueves, 17 de noviembre de 2011

EL PONT DE SELVA NEGRA, ESTAFA ALS VALLINARENCS PEL AL ANTIC GOVERN MUNICIPAL?

Avui dia 15 de novembre de 2011,he rebut per correu una carta del regidor-portaveu del grup municipal de CIU, Josep Alemany, fent una pregunta oberta a la ciutadania de Vallirana i promocionant un acte electoral del seu partit, amb el mateix títol, "LA VARIANT DE VALLIRANA, ESTAFA D'ESTAT?". A més de malmetre contra l'actual ajuntament Tripartit, tractant d'incapaços de reaccionar i vèncer els entrebancs i tornant a insistir sobre els obres de la variant (no sap explicar una altra cosa, a més de prendre-s'ho com una qüestió seva en la que tothom té la culpa de l'atur de les obres), acabant per demanar el vot i desitjant celebrar aviat. Doncs , quina casualitat, avui s'ha produït un ensorrament en l'obra que dies enrere denunciava com nyap del llegat que ens ha deixat aquest encantador de sirenes.
El pont de l'entrada principal de la urbanització Selva Negra, ara per ara "ÉS UN PERILL", ja que quan han arribat les primeres pluges, com aquell que diu, s'ha enfonsat part de la rocalla que forma part d'aquesta polèmica construcció de l'etapa de l'anterior govern de Vallirana.
Ara dirà que la culpa la té la constructora, el Zapatero, l'actual equip de govern, Sant Pere, per haver fet ploure ... qualsevol  excusa és bona per no assumir responsabilitats. Jegui Sr Alemany, i deixi de donar per sac buscant sempre culpables de la seva evident incompetència.
Queda clar el que sap fer vostè ia més molt , és gestionar els diners dels contribuents de Vallirana de forma desastrosa, havent cobrat en el seu llarg mandat com a alcalde de VALLIRANA, quantitats insultants i desproporcionades de diners , amb un sou imposat i aprovat per vostè, a costa dels impostos de tots i totes els vallinarencs .
Per cert, per quina acció seva està imputat ara Sr Alemany?. Hi haurà alguna imputació més?
I ara em faig jo una pregunta oberta a la ciutadania de Vallirana ... EL PONT DE SELVA NEGRA, ESTAFA ALS VALLINARENCS PEL AL ANTIC GOVERN MUNICIPAL?

lunes, 7 de noviembre de 2011


"Uno tiene convicciones y vive con ellas. Si las abandona, ¿qué queda? Nada. Aunque las cosas no sean tan puras como las imaginé, sigo siendo lo que he sido. Al menos, puedo decirme a mí mismo que no me he dejado contaminar."
La derrota tiene algo positivo, nunca es definitiva. En cambio la victoria tiene algo negativo, jamás es definitiva.

Las tres enfermedades del hombre actual son la incomunicación, la revolución tecnológica y su vida centrada en su triunfo personal.
¿Qué clase de mundo es éste que puede mandar máquinas a marte y no hace nada para detener el asesinato de un ser humano?

No creo en dios y no me hace ninguna falta. Por lo menos estoy a salvo de ser intolerante. Los ateos somos las personas más tolerantes del mundo. Un creyente fácilmente pasa a la intolerancia. En ningún momento de la historia, en ningún lugar del planeta, las religiones han servido para que los seres humanos se acerquen unos a los otros. Por el contrario, sólo han servido para separar, para quemar, para torturar. No creo en dios, no lo necesito y además soy buena persona.
No he sentido jamás la necesidad de un triunfo, la necesidad de tener una carrera, la necesidad de ser reconocido, la necesidad de ser aplaudido, no lo he sentido jamás en mi vida. No he hecho en cada momento nada más que lo que tenía que hacer y las consecuencias han sido éstas, podrían haber sido otras.

el roto

Charles Chaplin


El día en el que el hombre se dé cuenta de sus profundas equivocaciones, se habrá acabado el progreso de la ciencia.

Existe algo tan inevitable como la muerte: la vida. 


No esperes a que te toque el turno de hablar: escucha de veras y serás diferente.

Sin haber conocido la miseria es imposible valorar el lujo. 

Todos somos aficionados. La vida es tan corta que no da tiempo para más.

Por simple sentido común no creo en dios, en ninguno. 

Nunca te olvides de sonreír porque el día que no sonrías será un día perdido.

La vida ha dejado de ser un chiste para mí; no le veo la gracia.

el roto

domingo, 6 de noviembre de 2011

el roto

A pesar de que los obreros crean con sus manos el sustrato social de esta cultura, sólo tienen acceso a la misma en la medida en que dicho acceso sirve a la realización satisfactoria de sus funciones en el proceso económico y social de la sociedad capitalista.

Lo más notable de esto es que todos los afectados, el conjunto de la sociedad, consideran y tratan a la crisis como algo fuera de la esfera de la voluntad y el control humanos, un golpe fuerte propinado por un poder invisible y mayor, una prueba enviada desde el cielo, parecida a una gran tormenta eléctrica, un terremoto, una inundación.

La clase obrera no estará en condiciones de crear una ciencia y un arte propios hasta que se haya emancipado de su situación actual como clase.

La justicia de las clases burguesas fue nuevamente como una red que permitió escapar a los tiburones voraces, atrapando únicamente a las pequeñas sardinas.


El peor enemigo de la revolución es el burgués que muchos revolucionarios llevan adentro.

Vivir no consiste en respirar sino en obrar.

La acción no debe ser una reacción sino una creación.

¿Quienes son tus enemigos? ¿Quienes son tus amigos? Esta es la pregunta más importante para la revolución.

el roto

Nadie combate la libertad; a lo sumo combate la libertad de los demás. La libertad ha existido siempre, pero unas veces como privilegio de algunos, otras veces como derecho de todos.
La desvalorización del mundo humano crece en razón directa de la valorización del mundo de las cosas.

La razón siempre ha existido, pero no siempre en una forma razonable.
Los filósofos se han limitado a interpretar el mundo de distintos modos; de lo que se trata es de transformarlo.
"Quienes contraponen liberalismo y socialismo, o no conocen el primero o no saben los verdaderos objetivos del segundo."

"NO SOLO HACEN ADEPTOS LOS PARTIDOS CON SUS DOCTRINAS, SI NO CON LOS BUENOS EJEMPLOS Y LA RECTA CONDUCTA DE SUS HOMBRES"


sábado, 5 de noviembre de 2011

Inici de campanya de Carme Chacón

Primer spot de campanya del PSC

Carme Chacón i Felipe González a L'Hospitalet

El llegat del Reiet

Sóc veí de la urbanització Selva Negra de Vallirana i quan no fa gaire s'estava construint el pont tan esperat de l'entrada a la urbanització, pont construït sobre l'antic i sota el mandat del Sr Alemany (CiU), veia sota el meu humil entendre, que l'obra era una autèntic nyap, i això que ens va costar als Vallinarencs i Vallinarencas, ni més ni menys de més de 300.000 €, 50 milions de les antigues pessetes.
Doncs bé, el meu enteniment no anava mal encaminat, i a la que van caure les primeres pluges, va ser obvi,  era un autèntic nyap que ens va deixar com a llegat el Sr Alemany, tret que el que es va construir en el lloc fos una piscina, que llavors no tindria gairebé res a objectar.
Les pluges segueixen caient i l'obra segueix inundant-se cada vegada que aquest fenomen atmosfèric apareix. Aigua, fang i pedres cobreixen la calçada cada vegada que plou donant la benvinguda als veïns i visitants de la urbanització Selva Negra.
Però això no és tot, avui passejant pel lloc, m'he espantat al adonar-me que una de les bigues col·locades magistralment sobre el mur de rocalla que suporta tot el pes de la via, presentava una clara esquerda, i em pregunto que si fa poc temps que està acabada l'obra i ja està així, que passarà d'aquí uns anys.
Fixant-me  millor, he vist que el terreny ha cedit amb les pluges, ja que s'observen esquerdes en la vorera i fins i tot a la calçada, i molt em temo que això anirà a més.
I la pregunta és òbvia, estem segurs els usuaris i veïns de la urbanització amb aquesta obra?, Aguantarà el pas del temps?, O en cas contrari veurem aviat cedir el terreny i serem testimonis de l'enfonsament del pont.
Això és un dels llegats de la incompetència i prepotència d'un personatge que s'ha cregut rei de Vallirana.
Quins altres nyaps i sorpreses ens esperen als ciutadans i ciutadanes que han suportat el regnat d'aquest impresentable durant més de vint anys?, Ho sabrem quan es faci públic el resultat de l'auditoria que s'està ultimant, llavors sabrem l'abast de la seva incompetència, i el deute que ens deixa a tots i cada un de nosaltres per la seva mala gestió.