domingo, 18 de diciembre de 2011

El més destacat del discurs del nou primer secretari del PSC
















Ara Catalunya i els catalans i les catalanes disposem d’una nova eina que és aquest nou PSC.

Més esmolada per llaurar millor aquesta terra que tant estimem, d'un país que és un poc nostre i d’un país que anem fent que diria Raimon.

Amb un nou socialisme, perquè el socialisme és fer que rutlli l’economia i redreçar-la quan l’espatlla el capitalisme però també és generar llocs de treball i també fer polítiques socials sense les quals no hi ha socialisme possible. I avui és posar l’economia al servei de  les persones en lloc de les persones al servei de l’economia, com ara passa.

Al servei dels treballadors i treballadores i de les classes mitjanes .

Amb un nou catalanisme social centrat en els catalans i en les catalanes, en tots i totes, no només en uns quants i contribuint els qui més poden.

Amb un nou federalisme, perquè siguin respectades les nostres decisions – per Governs i tribunals, el Constitucional també, està clar -, sabent que si això és així, nosaltres també respectarem el camí federal comú que creiem que és millor per Catalunya i per Espanya.

Amb una nova Europa més forta per posar en el seu lloc els mercats i enfortir la democràcia i l’Europa social.
Un nou ecologisme i per això hem aprovat una declaració novedosa de polítiques transversals de lluita contra el canvi climàtic, de substitució d’energia nuclear per renovables i per un desenvolupament sostenible. És un problema de salut però també ha de ser una oportunitat econòmica.

Amb un nou feminisme, perquè no es pot ser socialista sense ser feminista, perquè no podem descansar mentre hi hagi una dona amb diferents oportunitats i encara menys maltractada o vexada, i per això hem aprovat per primera vegada abolir l’explotació sexual.

I amb una nova direcció formada per una nova Executiva que es completarà amb un nou Consell Nacional, on es debatrà i molt.

martes, 13 de diciembre de 2011

El contrast entre el nou congrés del PSC i l'anterior, és obvi, en l'anterior tot es veia des del prisma del poder, i en aquest s'afronta la gran derrota del socialisme a tot Catalunya i Espanya. Els resultats electorals de les generals, encara estan fustigant els pensaments dels que com socialistes ens sentim derrotats, i no tota la culpa l'ha tingut la crisi financera i econòmica que ha arrasat del panorama polític a la majoria de Governs socialistes d'Europa.

Alguna cosa s'ha fet malament, no s'ha sabut transmetre al poble, les decisions inevitables, no s'han explicat de forma entenedora i l'oposició ha pres partit.
La manca de renovació ha estat un altre dels desencadenants de l'actual situació del partit. La socialdemocràcia afronta el repte de la renovació, apostar pel canvi, per les noves idees és primordial per renéixer de les cendres.

 El desgast de la generació fundacional del partit és indiscutible, s'han de renovar els càrrecs, sobretot els de major responsabilitat, i cal apostar per nous lideratges que donin un aire fresc a les entranyes institucionals del partit. Fan falta noves idees que aportin il·lusió i solució a les assignatures pendents, en particular en matèria política econòmica.

Ser valents en l'aposta és el que marcarà el nou camí del socialisme a Catalunya i Espanya. No és qüestió d'encertar més o menys en l'elecció del candidat, és qüestió de recuperar la il·lusió per la democràcia i el canvi social igual que en les dècades dels 60 i 70. Ens cal un líder que transmeti el que s'ha perdut pel camí, s'ha de recuperar la il·lusió i crear un programa dins d'un marc col·lectiu majoritari.

La societat catalana, junt al socialisme, s'ha aburgesat i aquest ha estat el seu verí. Falta recuperar el batec reivindicatiu de la classe treballadora, l'impuls de lluita de l'esquerra per enfortir els pilars de la socialdemocràcia.
El congrés de dissabte hauria de ser, un congrés que apostés per una generació de dirigents capaços de lluitar des de l'oposició com abans es va fer, capaços d'arrossegar de nou a les masses i generar noves il·lusions, un congrés de valents que s'atrevissin a dir les coses pel seu nom i apostessin per un candidat de qualitat, rebutjant el conformisme de triar el menys dolent.
El congrés de dissabte hauria de ser, un congrés que els braços s'alcessin, no com si fossin de fusta, sinó per convenciment d'haver trobat el líder que ens guiï cap al ressorgiment del Socialisme a Catalunya.