martes, 23 de octubre de 2012

Reflexió d'octubre


Després de veure el resultat del PSOE a les eleccions gallegues i basques, cal esperar com a reacció lògica de tal desgavell, la immediata dimissió de la direcció del partit. És clar que el més lògic no impera en aquest partit i aquesta reacció no es donarà. 

El PSOE i el PSC, estan a la vora del precipici, i segueixen amb la seva, donant l'esquena a la militància i al que ha estat el seu electorat. El PSOE ha deixat de ser el partit hegemònic de l'esquerra espanyola.

Segueixen creient que els votants que ara no els han votat segueixen sent seus i que tornaran al corral quan se'ls passi l'empipament. Segueixen creient des de la seva prepotència que són l'única veu de l'esquerra ia sobre estan celebrant els últims resultats electorals com si haguessin rebut un gran suport ciutadà.

Davant d'un poble desenganyat per les males praxis del partit socialista que com a resposta ha retirat la confiança dipositada en anys anteriors, cal una força progressista que serveixi de contrapunt a l'amenaça que representa el PP.

La gent desil · lusionada per tant frau, tanta corrupció, tanta retallada, i davant l'adversitat de la situació econòmica actual, passa de preocupar-se de la política, ja que titlla tots els polítics per igual, i exclusivament centren la seva preocupació en sortejar el problema de aquesta adversitat.

Espanya s'ha convertit en un problema econòmic i no polític, a part del possible fracàs del seu sistema d'autonomies, ia part també dels desitjos independentistes d'algunes comunitats, encara que això és controlable per l'Estat, ja que té mitjans suficients per a això.

Amb aquest govern que porta les regnes del nostre país, veurem incrementar dia a dia la pressió de les classes pudents sobre les classes cada vegada més desvalgudes, i la immensa majoria patirà el rigor de les mesures econòmiques, socials i laborals que es segueixin prenent en contra amb el beneplàcit i instigació i exigència de l'Europa de dreta dura i potent que s'imposa, i contra la qual és difícil plantar cara.

Davant aquesta situació, i lluny d'esperar un alçament popular, ja que mentre la majoria de la gent tingui per menjar, espero que aparegui un nou corrent d'esquerres, de socialisme veritable, obert a aliances progressistes, ja que el PSOE després d'aquestes últimes eleccions , ha demostrat ser un partit que no és mereixedor de la confiança del poble.

El poble no vol més pedaços, justificacions, falses disculpes i oposicions estúpides. La gent necessita un dirigent creïble i honest, i un programa, especialment un programa no traïdor, ja que el que hi ha no serveix.

Només ens falta veure, com encoratjava dies enrere la Sra Chacón després d'entendre com deia, l'oposició de Rubalcaba cap al PP, l'aliança amb el PP, cedint així als cants de sirena dels mitjans de comunicació i redactant amb aquest moviment el certificat de defunció del partit socialista.

La gran ofensiva neoliberal està destruint l'estat social tan costós a les anteriors generacions, i difícilment s'aturarà si no es reforça el socialisme del país, tant a nivell social com polític.