El contrast entre el nou congrés del PSC i l'anterior, és obvi, en l'anterior tot es veia des del prisma del poder, i en aquest s'afronta la gran derrota del socialisme a tot Catalunya i Espanya. Els resultats electorals de les generals, encara estan fustigant els pensaments dels que com socialistes ens sentim derrotats, i no tota la culpa l'ha tingut la crisi financera i econòmica que ha arrasat del panorama polític a la majoria de Governs socialistes d'Europa.
Alguna cosa s'ha fet malament, no s'ha sabut transmetre al poble, les decisions inevitables, no s'han explicat de forma entenedora i l'oposició ha pres partit.
Alguna cosa s'ha fet malament, no s'ha sabut transmetre al poble, les decisions inevitables, no s'han explicat de forma entenedora i l'oposició ha pres partit.
La manca de renovació ha estat un altre dels desencadenants de l'actual situació del partit. La socialdemocràcia afronta el repte de la renovació, apostar pel canvi, per les noves idees és primordial per renéixer de les cendres.
El desgast de la generació fundacional del partit és indiscutible, s'han de renovar els càrrecs, sobretot els de major responsabilitat, i cal apostar per nous lideratges que donin un aire fresc a les entranyes institucionals del partit. Fan falta noves idees que aportin il·lusió i solució a les assignatures pendents, en particular en matèria política econòmica.
Ser valents en l'aposta és el que marcarà el nou camí del socialisme a Catalunya i Espanya. No és qüestió d'encertar més o menys en l'elecció del candidat, és qüestió de recuperar la il·lusió per la democràcia i el canvi social igual que en les dècades dels 60 i 70. Ens cal un líder que transmeti el que s'ha perdut pel camí, s'ha de recuperar la il·lusió i crear un programa dins d'un marc col·lectiu majoritari.
La societat catalana, junt al socialisme, s'ha aburgesat i aquest ha estat el seu verí. Falta recuperar el batec reivindicatiu de la classe treballadora, l'impuls de lluita de l'esquerra per enfortir els pilars de la socialdemocràcia.
El desgast de la generació fundacional del partit és indiscutible, s'han de renovar els càrrecs, sobretot els de major responsabilitat, i cal apostar per nous lideratges que donin un aire fresc a les entranyes institucionals del partit. Fan falta noves idees que aportin il·lusió i solució a les assignatures pendents, en particular en matèria política econòmica.
Ser valents en l'aposta és el que marcarà el nou camí del socialisme a Catalunya i Espanya. No és qüestió d'encertar més o menys en l'elecció del candidat, és qüestió de recuperar la il·lusió per la democràcia i el canvi social igual que en les dècades dels 60 i 70. Ens cal un líder que transmeti el que s'ha perdut pel camí, s'ha de recuperar la il·lusió i crear un programa dins d'un marc col·lectiu majoritari.
La societat catalana, junt al socialisme, s'ha aburgesat i aquest ha estat el seu verí. Falta recuperar el batec reivindicatiu de la classe treballadora, l'impuls de lluita de l'esquerra per enfortir els pilars de la socialdemocràcia.
El congrés de dissabte hauria de ser, un congrés que apostés per una generació de dirigents capaços de lluitar des de l'oposició com abans es va fer, capaços d'arrossegar de nou a les masses i generar noves il·lusions, un congrés de valents que s'atrevissin a dir les coses pel seu nom i apostessin per un candidat de qualitat, rebutjant el conformisme de triar el menys dolent.
El congrés de dissabte hauria de ser, un congrés que els braços s'alcessin, no com si fossin de fusta, sinó per convenciment d'haver trobat el líder que ens guiï cap al ressorgiment del Socialisme a Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario