El Socialista de Vallirana: En España hay más políticos que maestros, policías, bomberos y médicos juntos ¡QUE VERGÜENZA!

lunes, 11 de junio de 2012

En España hay más políticos que maestros, policías, bomberos y médicos juntos ¡QUE VERGÜENZA!

Me ha llegado esta información, que no sé si será fiable o no, pero si es correcta, tela marinera.

El número de políticos que pululan por estas nuestras Españas es una aberración, tenemos
más políticos viviendo de los presupuestos que ningún país de Europa.
Resulta que tenemos EL DOBLE de políticos que el segundo país con más
políticos de Europa (Italia).
Tenemos 300.000 políticos más que Alemania ¡con la mitad
de población! Además Alemania está mucho más descentralizada que
España. Alemania cuenta con 6 niveles administrativos (Estado - Länder
- Regiones Administrativas - Distritos - Mancomunidadades -
Municipios) y España sólo con 4 (Estado - Comunidad Autónoma -
Provincia - Municipio).
Según datos del año pasado, tenemos 445.568 políticos.

Curiosamente tenemos más políticos que médicos, policías y bomberos juntos

165.967 médicos
154.000 policías
19.854 bomberos

¡¡¡ VENGA YAAAAAAAAA !!! ¡¡¡ A ESTOS SON A LOS QUE HAY QUE HACERLES UN ERE!!!

Otro dato curioso en lo que respecta a salarios:
Maestro: 1.400 euros por prepararte para la vida.
Policía: 1.600 euros por arriesgar por ti su vida.
Bombero: 1.800 euros por salvar tu vida.
Médico: 2.200 euros por mantenerte con vida.
Diputado: 30.000 euros por joderte la vida, y los 30.000 son...,
¡para toda la vida!.
Solo falta por añadir que para trabajar como:
- Policía hay que tener el Bachillerato Superior y hacer una Oposición.
- Bombero hay que tener el Bachillerato Superior y hacer una Oposición.
- Maestro hay que tener el Bachillerato Superior, Título Universitario (cuatro años) y una Oposición.
- Médico hay que tener el Bachillerato Superior, la nota media más
alta en la selectividad. Título Universitario (seis años), Oposición a
MIR. Especialidad (obligatorio 4 años para medicina general o cinco
años el resto de especialidades) Oposición. Total once años en el
mejor de los casos.
- Diputado: NINGUN REQUERIMIENTO, ni titulación ni oposición, solo el dedo.Y que no hablen de elección popular, que son listas cerradas.

Y NO HAY NINGÚN PARTIDO QUE ESTE DISPUESTO A CORREGUIR ESTA VERGÜENZA.

SERA QUE NO HAY NINGUN POLITICO QUE QUIERA TERMINAR CON ESTA INDECENCIA

No hay comentarios:

Publicar un comentario

A tots els socialistes

En aquests temps en què ser Socialista sembla, com a mínim, complicat, atès que les esquerres sembla que hagin perdut el rumb davant l'ofensiva del neoliberalisme, és important no perdre la dignitat, encara que sigui per respecte als antecessors socialistes que van lluitar per aconseguir una societat més justa.
Incomprensiblement, les esquerres europees, intenten salvar el capitalisme financer que ens està ofegant en la crisi que ha generat, en comptes de combatre al sistema en nom del progrés i la justícia. El proletariat fart del surrealisme de les esquerres, castiga de forma reiterada a les urnes, la manca de polítiques socialdemòcrates que apostin per un canvi real de la nostra societat.
El gir del vot cap a la dreta populista és ja una clara realitat, i els dirigents dels partits d'esquerres no reaccionen, ni tan sols analitzen en profunditat l'abstenció política. La revolució neoconservadora ha emprès des dels anys vuitanta la demolició sistemàtica del model de l'Estat social, adquirit en renyides lluites històriques i amb grans sacrificis de moviments obrers del segle XX. A Europa, aquesta ofensiva ha estat acompanyada per l'esquerra sota el pretext mentider de la construcció europea. La socialdemocràcia, i més encara social-liberalisme, sotmetent-se a aquest model, han tirat per la borda les seves ideologies socialistes, els seus valors més fonamentals de solidaritat; en el millor dels casos, com Alemanya, Espanya o França, han defensat unes polítiques de privatització ocultes darrere unes xarxes socials per protegir els més febles, en el pitjor dels casos (blairisme) s'han convertit en punta de llança de la reacció ultraliberal, quan no simplement han desaparegut com Itàlia.
La crisi actual del model liberal europeu posa avui en evidència la impotència de l'esquerra: no només no pot oposar-se a l'ofensiva del liberalisme, que vol sempre més privatitzacions, sinó que està ara sense projecte, sense programa i ha perdut, llevat dels països del nord, el suport de les classes populars. Convertit en el partit de les classes mitjanes, ja ni tan sols és capaç de protegir-les, ja que aquestes pateixen a tot arreu la devaluació dels seus estatus social, que atribueixen en general a la fiscalitat creixent de les polítiques públiques.
Mentrestant, l'extrema dreta europea collita a tot arreu els fruits enverinats de la deriva popular, la deriva de les esquerres.

La pèrdua d'identitat de les esquerres és un fet: a força d'haver apostat per l'economia liberal, es veu arrossegada per la "dretanització" de la societat.

La gent ja no veu a l'esquerra com una alternativa, és més, la veu igual que la dreta, i estem recollint el seu despit.
Cal entre tots prendre nota del que s'ha fet malament, aprendre dels nostres errors. Sotmetre'ns a un seriós examen de consciència preguntant-nos com hem deixat instal.lar una economia mundial potencialment delinqüent, amb un sistema bancari a l'ombra, que, per mitjà dels actius tòxics, representen més de 650.000 miliards de dòlars, deu vegades el PIB mundial! Mentre es demana als de sempre, als assalariats més febles als funcionaris que defensen el servei públic, a les classes mitjanes que carreguen amb la part més gran dels impostos, als obrers endeutats i devaluats, als joves abandonats al camí de la vida, que paguin per salvar aquest sistema delinqüent.
Si és veritat que l'esquerra no ha instaurat aquest sistema, no menys cert és que no ha fet res per combatre'l des de fa massa temps. Sense autocrítica no ressorgirà l'esquerra.
Cal trobar alè per oferir un projecte que superi l'ordre existent, tenint clar quin camí hem de prendre i assumir amb franquesa el nostre projecte, sense avergonyir-nos de la nostra identitat.
Hem de prendre consciència de la revolució que s'ha produït en les mentalitats, prenent els exemples tant de la primavera àrab com del moviment 15-M espanyol, prenent nota de les seves justes reivindicacions i reforçar la democràcia que tant ens ha costat.

Hem d'apostar pel canvi, canviant des de dins, canviant les formes i les funcions dels partits, democratitzant les relacions amb el poble, amb la base.
Hem de començar a caminar sense manipular les masses, defensant un programa realista i realitzable, escoltant i rebutjant la mentida, defensant l'ètica i combatent enèrgicament la corrupció, recuperant així, la política democràtica moderna.

Recordant una frase de Karl Marx, "Els filòsofs s'han limitat a interpretar el món de diferents maneres, del que es tracta és de transformar-lo", o una altra del company Pablo Iglesias, "La transformació total del país no es pot fer tirant simplement paperetes a les urnes ... estem ja farts d'assajos de democràcia, que s'implanti al país la nostra democràcia ".

L'esquerra, ha de representar l'esperança d'un món millor.